Quines mesures poden reduir eficaçment el soroll del motor?

Tant si es tracta de bobinats d'estator com de rotor-i independentment de si són bobinatges tous o durs-, els extrems de l'enrotllament se sotmeten a l'enganxament necessari durant el procés de fabricació. Teòricament, l'objectiu d'aquest amarre és garantir que les posicions relatives entre bobinatges, entre bobinatges i aïllament, i entre bobinatges i components associats romanguin fixes; també ajuda a aconseguir un resultat de curat efectiu després d'haver impregnat els bobinatges amb vernís i assecat al forn.

Per aconseguir aquest objectiu, durant el procés d'enquadernació s'utilitzen cintes aïllants -retractables o cordons d'ancoratge. Això garanteix que, després de la impregnació i l'assecat del vernís, els extrems de l'enrotllament formin una estructura relativament rígida i unificada. Tanmateix, la capacitat-de contracció de calor d'aquestes cintes opera dins d'un rang específic; per tant, és fonamental mantenir un nivell de tensió específic durant el propi procés de amarre.

S'ha de prestar especial atenció a l'enganxament i a la fixació dels cables de plom. D'una banda, el procés ha de garantir que els cables de plom no es puguin moure arbitràriament després de l'enllaç; de l'altra, ha de garantir que els punts de connexió entre els cables conductors i els bobinatges principals no estiguin sotmesos a esforços mecànics o estiraments durant les etapes de processament posteriors. Per aquests motius, l'enganxament dels extrems de bobinatge s'ha d'executar d'acord estricte amb les normes establertes, en lloc de ser un simple exercici d'embolcall superficial.

Com que els bobinatges del motor es diferencien per fase (mateixa-fase enfront de-fase diferent), les forces electromagnètiques-específicament d'atracció i repulsió mútues- sorgeixen entre les barres de bobinat adjacents als extrems. Per evitar el desplaçament causat per aquestes forces, els extrems de l'enrotllament requereixen una seguretat adequada. Concretament, dins dels buits laterals entre les barres de bobinat adjacents, es selecciona un cordó de niló amb un diàmetre que coincideix molt amb la mida del buit i s'utilitza per unir les barres fortament.

Actualment, els estators dels motors{0}}d'alta tensió solen emprar una estructura d'aïllament en què les bobines s'emboliquen amb cinta de mica. Els extrems de la bobina s'enganxen amb cordons de vidre de polièster-, i les bobines s'uneixen als anells dels extrems sota tensió mitjançant cordons d'enganxament. Tanmateix, aquesta tensió no ha de ser excessiva; L'estrenyiment excessiu podria causar diferents graus de dany a l'aïllament als punts de contacte entre les bobines i els anells extrems, comprometent així el rendiment global de l'aïllament. A més, quan les bobines s'escalfen durant el procés d'incrustació-tal com requereixen les especificacions de fabricació-l'aïllament prop del "nas" (punta) dels extrems de la bobina es pot suavitzar. Això fa que l'aïllament sigui susceptible a danys, escurçant la vida útil del motor.

A causa del gran pas típic de la bobina i de l'ampli espai inter-interpolar característic dels motors d'alta-velocitat, els seus bobinatges d'estator generalment presenten característiques diferents, com ara extrems de bobinat estès i una forma pronunciada "acampada" o de trompeta-a les extremitats de la bobina. Alguns dissenys utilitzen una combinació de bobines grans i petites, on les bobines interiors als extrems de la bobina assumeixen una configuració semblant a l'ona-, i l'espai lliure entre les capes superior i inferior és extremadament mínim. Per solucionar-ho, es pot embolicar una capa de feltre de polièster-aproximadament 4-5 mm de gruix- sobre l'aïllament de les bandes de l'extrem de la bobina per servir com a coixí protector entre les bandes i les bobines. Com que el feltre de polièster és relativament tou i té un cert grau de compressibilitat, impedeix que l'aïllament de les bobines-que estan subjectes per les llaços de bobina-s'aixafa o es sagna per les bandes extremes. A més, aquest enfocament augmenta l'àrea de contacte als punts d'unió, assegurant així un contacte íntim entre les bobines i les bandes finals; un cop el bobinat s'ha impregnat amb vernís i curat, aquesta disposició millora significativament l'estabilitat radial i tangencial dels extrems de la bobina.